Un per a tots i tots per a un.

Comentari sobre l'editorial del diari El País d'avui: http://www.elpais.com/articulo/opinion/Informes/precoces/elpepuopi/20080517elpepiopi_2/Tes

Rebem notícies cada cop més engrescadores dels nostres polítics. Tenim l'esperança, després d'una llarga època d'un mateix partit governant, que el següent portarà aire nou i no acabarà fent com l'anterior. Cometem un error greu en deixar-nos portar per aquest sentimentalisme i apartem la nostra mirada i crítica per deixar un marge de confiança. Confiança que com està demostrat no és mereixen.

El poder corromp, ningú ho dubta. I qui digui que no, s'està enganyant a si mateix. S'ha comprovat que aquest sistema, l'actual democràcia, és el millor d'entre els pitjors. Ja va se'n hora que posem fre a aquests polítics, abans que s'estimbin i tothom i prengui mal.

Aigua mineral sense gas.

Per crear-se una opinió pròpia sobre el transvasament d'aigua cap a Barcelona, s'han d'escoltar totes les veus i opinions. I sobretot, no deixar-se anar per la moda. Que va molt bé per comprar-se roba però no per parlar d'un tema tan espinós i que aixeca tantes passions.

Dit això, s'ha de denunciar la mala gestió que ha dut a terme el govern català actual per afrontar aquesta crisis, deguda a les diferencies entre els socis del tripartit i també amb el govern de Madrid. Han donat a la opinió pública, una molt mala imatge dels nostres representants. Sobretot per els canvis d'opinió que han adoptat, alternatives poc creïbles que feien riure (vaixells, trens, etc) i al final perden la poca credibilitat que tenen.

Problema que es veu agreujat per la falta de previsió que han tingut tots els governs, el català i l'espanyol, en preveure una situació de sequera com l'actual. Ningú abans va voler prendre cap decisió tan impopular per por al castig a les urnes.

La necessitat de connectar el mini-Transvasament a Tarragona amb la xarxa de Barcelona i rodalies s'ha volgut vendre ara com una mesura alternativa i de previsió de problemes futurs de subministrament d'aigua. Ja que el subministrament d'aigua es garantirà amb la construcció de les desaladores del Prat i Cunit.

L'obra costarà 180 milions d'euros. Es diu, des de els sectors anti-transvasistes, que si es gasten aquests diners, no serà per utilitzar-la en casos d'emergència per a consum de boca sinó que se'n farà ús habitual per cobrir les demandes de la industria i la construcció. Per afavorir empreses privades a costa de diners públics. Si es tenen proves per fer aquestes acusacions, que es porti als Tribunals als culpables. Que es denuncien aquests actes lamentables. No opinar fent demagògia. Tot i que sigui veritat i jo ho cregui també, no es pot sortir a cap mitjà públic a fer aquest tipus de declaracions sense haver-ho contrastat. Perquè si al final es demostra el contrari sempre et podran assenyalar amb el dit.

No es va pensar que això passaria quan es va fer el Transvasament a Tarragona ? no era llavors un transvasament encobert a Barcelona ? Es clar que no, sempre es pressuposa una bona intenció en totes les persones, menys quan juntes diners, poder i política. Aquestes terres que han sigut sempre tan maltractades, encara se'n refien de les promeses dels polítics ?

Hi ha un lobby molt gran a Barcelona que empeny a donar sortida a possibles problemes deguts a la falta d'aigua. Aquesta sortida és assegurar-se tenir aigua quan en faci falta, per desenvolupar qualsevol projecte. Com a passat ara i sempre. Molta gent es posa les mans al cap, crida o porta una pancarta però sempre ha sigut així. Es pot reduir tot plegat a la relació de vots que hi ha a la conurbació de Barcelona i la que hi ha a les Terres de l'Ebre. I veurem perfectament que una zona té més poder de decisió que un altra. En això no estic dient que l'esforç no sigui legitim però si vull deixar clar que es podrien defensar amb tanta força o més altres decisions que han vingut marcades de Barcelona o Madrid i no s'ha fet cap pressió com es fa ara. Hem de mirar enrere i veure que han fet per defensar la nostra terra aquests que ara s'esplaien tan contra una canonada. Fent aquest acte de reflexió, podrem ajustar la nostra reivindicació a l'altura d'altres que igualment ens afectaven.

L'argument d'alguns es posar la bandera de la Central Nuclear. Estic d'acord. S'hi va oposar algú quan es van construir ? Es van fer plataformes i manifestacions quan es van construir aquestes instal·lacions que tan molesten ara ? Recordar que van donar llocs de treball a la gent d'aquí.

Recordar a tothom que els mandataris d'ara els hem escollit tots nosaltres, i fa poc a demés. Sóc el primer en reconèixer que això no vol dir donar carta blanca per fer el que vulguin però ja sabem que el poder es molt engrescador.

He vist en alguns blocs que es denuncia la posada en marxa del canal Xerta-Sénia com a indici d'un transvasament d'aigües sobrants cap a València. I potser tenen raó, qui sap ?, vist lo vist. Ara, amb la benedicció de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i la Fundació Nova cultura de l'aigua, es farà una infraestructura que portarà un caudal limitat per a regar una extensió ben estudiada de camps de conreu. Aprofitant el traçat actual. Aquesta infraestructura fa molts anys que s'hauria d'haver fet per a benefici dels pagesos de Santa Barbara, Roquetes, Xerta, Mas de Barberans, La Galera i la Sénia, lloc por on passa l'actual canal. Escric des de Mas de Barberans, on l'abastiment d'aigua es fa mitjançant una sèquia que recull aigua de pluja de les muntanyes i la porta fins a la població. Els pagesos han estat esperant l'aigua del canal des de que Franco el va construir. D'això ja en fa una pila d'anys i tots els polítics s'han omplert la boca prometent l'aigua que mai va arribar. Molts d'aquests pagesos s'han buscat la vida agrupant-se i fent pous propis. Quan a aquesta gent, molts d'ells jubilats, els parles de l'aigua del riu Ebre hem diuen el següent: "nosaltres que som d'aquí, no se'ns ha donat ni una gota, per nosaltres que se l'emporten !".

El meu primer navegador GPS.

Ja disposo del nou Tomtom ONE XL. Le comprat per navegadoresgps.com, una empresa que solament vent els seus articles online. M'ha costat 186,95 euros, inclòs el carregador de pared que venia inclòs a la mateixa oferta.

L'any passat vaig adquirir un mapa original d'Europa a través de la plana web de Tomtom. El meu pare té la versió antiga de l'aparell i me'l va deixar per fer un viatge. Per carregar el mapa, vaig adquirir una memòria SD de 2GB per posar-hi el mapa. Alhora de posar el mapa, et demana un codi que va relacionat amb el número de sèrie de l'aparell. O sigui, que el mapa queda lligat a l'aparell.

La mateixa memòria (amb el mapa d'Europa) l'he posat al nou navegador. Al engegar l'aparell no hem reconeixia els mapes i hem demanava un altre cop els codis. Per tornar a lligar el mapa amb el nou aparell s'han de tornar a generar unes noves claus. Per fer això s'ha d'utilitzar un programa que us podeu descarregar aquí. Afegeixo un document PDF on explica amb detall com usar el programa.

Degut al nostre viatge a USA, m'he baixat el mapa de la costa oest i l'he gravat a la mateixa memòria SD on hi havia el mapa d'Europa. Usant aquest programa he aconseguit les claus cap problema, funciona perfectament.

Crisis immobiliària.

El dilluns, dia 28 d'abril, vaig anar a veure un solar en venta a Sant Jaume d'Enveja. La veritat es que feina quasi un any que no hi anava. Hem vaig asustar del número de blocs de pisos, adossats i xalets que estan en construcció. Moltes de les construccions, estaven aturades i penso que d'aquí a final d'any pareixerà un poble fantasma.

Qui més patirà la crisis serà el petit empresari que havia demanat un préstec al banc per fer una promoció petita. Si la crisis li ha agafat quan els pisos estaven acabats, haurà de vendre a preu de cost. El problema d'ara, és que no hi ha compradors. Ni tan sols a preu de cost. I aquí és on el promotor/constructor haurà de fer front a un embarg per part del banc corresponent. Tot i això, és possible que al previsió actual, molts treballadors de la construcció, pintors, guixaires, etc no cobraran el promès i a més es quedaran sense feina.

Els més afavorits han sigut els propietaris d'aquests solars on s'ha edificat. Molts d'ells han vist com el seu compte corrent s'ha engreixat i podran veure la crisis amb uns altres ulls. També l'Ajuntament, que ha pogut en aquests anys de creixement econòmic, com creixien les arques municipals degut a la recaptació d'impostos.

Els bancs, per la seva banda, gaudiran d'uns beneficis molt grans perquè s'han assegurat durant aquests anys, el negoci perfecte. La hipoteca.

Davant tot això, els responsables polítics, els gestors econòmics i els Ajuntaments amb últim terme, s'ho han estat mirat sense intervenir. Perquè ? Perquè en treien un benefici econòmic. Ara, la crisis la patirà tothom. Qui volia que el boom s'acabes i qui no. No tan sols els directament afectats, sinó que de rebot tothom gaudirà d'aquest meravellós esclat de la bombolla immobiliària.

Sant Jordi 2008.

Ahir va ser Sant Jordi, la festa de la rosa i el llibre. Aquí al Mas de Barberans, son els mateixos professors de l'escola, juntament amb els nens, qui venen les roses i els llibres. L'oferta no és molt àmplia i per això la Fani i jo vam comprar-los el dia anterior a La Sénia. L'oferta no era molt millor però vam trobar el què buscàvem.

Jo vaig comprar-me el llibre de Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes.

La Fani es va comprar el llibre de Boris Izaguirre, Villa diamante.

Han de ser els bous l'epicentre de les festes majors ?

Sóc originari d'una terra de bous com és Amposta. El meu pare m'hi va portar des de que era petit i de gran hi he anat amb els amics. És una festa, la dels bous, bastant peculiar i arrelada a aquesta terra.

Ara visc aquí al Mas de Barberans i també es celebra la festivitat taurina amb tan entusiasme com a Amposta, salvant les diferències.

Que quedi clar des d'un començament que no estic en contra de la celebració d'aquesta festa taurina però sí amb que sigui l'epicentre d'una festa major d'un poble. Com diuen en alguns llocs: "sense bous no hi hauria festa". Jo discrepo absolutament d'aquesta afirmació. I puc dic que som molta gent la que no la comparteix.

L'esforç econòmic que fan els Ajuntaments per a què es puguin celebrar els bous, és cada cop més costosa, bous, muntatge i desmuntatge de la plaça, assegurances, ambulància i metge, etcètera.

Anys enrere van tenir unes pressions molt fortes des de la Generalitat de Catalunya amb la Llei de Protecció dels Animals (1989) per a eradicar la festa del correbou i el bou embolat. Des de els Ajuntaments i les penyes taurines es va reaccionar fent més bous, més correbous, més bous embolats, clarament amb aquesta resposta es vol fer un pols a la Generalitat i a les protectores d'animals.

I jo hem pregunto, perquè es fan tan esforços en una festa taurina i no amb altres coses que també tindrien interès per molta gent. Hem de fer un referèndum a veure qui està a favor o en contra ? M'he trobat amb comentaris com: "només cal que vegis la gent que assisteix als bous i a la resta d'actes per comprovar l'interès de la gent". Si es fes un esforç econòmic igual per fer un altra activitat, tindria èxit ?

Ho dic perquè es té la sensació que a tothom li agrada el bous, i no és així. Ja molta gent que es queda a casa per festes perquè no fan res que valgui la pena. Perquè ? perquè els diners es gasten amb els bous. Recordo un any que va anar Mecano a Amposta. L'èxit va ser aclaparador. Crec que els polítics, en aquest cas el regidor de festes, hauria de pensar amb tots els ciutadans i no amb la majoria (hauríem de veure si son majoria ?) i diversificar un poc l'estil de festa que s'organitza, focalitzada només amb una paraula: Bous.

Boicot a la Xina o als Jocs Olímpics ?

Molts han sigut les ofertes que m'han arribat per unir-me al boicot als Jocs Olímpics que es celebraran a Pequín des del 8 al 24 d'Agost. Boicot que es demana per la repressió que està exercint el govern de la República Popular Xinesa sobre el Tibet.

A totes aquestes iniciatives m'hi he negat perquè crec que els únics que hi sortiran afectats seran als esportistes d'elit i no el govern xinès, que és realment a qui va dirigida la protesta i contra el COI (Comitè Olímpic Internacional) per haver elegit la Xina com a organitzadora d'un esdeveniment esportiu com aquest. Podem estar d'acord que a la Xina no es respecten el Drets Humans, no hi ha llibertat d'expressió, s'està fent una neteja de gènera encoberta (disminuint el número de naixements de nenes per controlar la natalitat) i un llarg etcètera. Tot això ja passava abans que s'hi fessin els Jocs Olímpics i està molt bé que es digui ben alt i fort. Jo seré el primer en donar-hi suport. Però el que no hem sembla bé és intentar boicotejar una gran festa de l'esport sense cap motiu. Afectarà, com sempre passa amb aquests casos, a qui menys culpa en té. L'esportista.

La Xina, després de la obertura al capitalisme que ha esdevingut deixant darrera el comunisme, s'ha convertit amb una potència econòmica mundial molt poderosa. Tan poderosa que fa ombra a Europa i Estats Units. Degut a la necessitat de la població de convertir-se en consumidors i tenir un nivell de vida com tenim nosaltres. La sortida al mercat dels 1300 milions de xinesos censats, produeix una forta demanda de recursos i una gran oferta de mà d'obra barata i atractiva per a gran empreses que només busquen beneficis a curt termini.

Si el que volem, és només, que la imatge de la Xina surti perjudicada i fer-hi ressò de la repressió, la millor manera no crec que sigui aquesta. Només estem perjudicant al esportistes i no ataquen a l'arrel del problema.

Si volem realment que la Xina senti una pressió per part de la comunitat internacional, però per l'altra banda tots els governs i empresaris i busquen vincles econòmics i s'emporten totes les empreses cap al seu país per fabricar amb costos zero, no estem atacant l'arrel del problema. Mentre aquí, tots nosaltres comprem productes més barats de procedència xinesa sense aturar-nos a pensar que ens estem fent mal a nosaltres mateixos. Les nostres empreses deixen de ser competitives degut a que deixem de consumir productes nacionals per comprar productes d'importació xinesa. És lícit pensar que ho fem mirant la butxaca. Si podem trobar un producte paregut però més barat, el comprarem sense cap dubte. A vegades no ens importa ni la qualitat, solament pensem amb l'import final.

Actuant així, estem fent cada vegada més forta la economia xinesa i creant un lligams de dependència que a la llarga seran perjudicials per la nostra economia. Ja que eliminem la nostra industria per apostar per productes xinesos. Si volem fer pressió a la Xina d'una real i efectiva, deixem de comprar productes xinesos i rasquem-nos les butxaques. No féssim pagar als esportistes, el que volem estalviar-nos de les nostres butxaques.

L'aigua és vida, per això, dic sí al transvasament.

Vaig a explicar el meu raonament per a què s'entengui. En primer lloc no se'm podrà acusar de no estimar la terra que m'ha vist créixer. Vaig néixer a Amposta i el meu pare cultivava arròs al Delta.

La situació actual en la què es troba Barcelona i l'àrea metropolitana és una situació límit i d'emergència si no plou aviat. El govern de la Generalitat, apostarà per una connexió entre el mini-transvassament (Ebre-Tarragona) fins a Barcelona de l'aigua excedent d'aquest, servirà per abastir a la població d'aigua de boca. Crec que és una solució que s'ha d'afrontar tenint en compte la situació d'excepcionalitat amb la qual ens trobem. Clar que es pot pensar amb el què s'hauria d'haver fet i no s'ha fet, des de la Generalitat en tema d'infraestructures, ajudes al pagès per transformar els seus camps i creixement incontrolat del sector immobiliari, però tot això és política que decideixen els polítics i que cada 4 anys els passa comptes les urnes. Ara parlem de necessitat d'aigua, que aviat ens portarà a tenir restriccions sinó plou. I per això, s'ha adoptat una mesura provisional per la situació actual.

Destacar que la majoria dels que vivim a les Terres de l'Ebre tenim familiars o amics que viuen i treballen a Barcelona. Qui mare no voldrà que el seu fill no es dutxi per anar a la Facultat cada matí ?

Solidaritat ? La gent de Barcelona ens va fer costat en les manifestacions contra el Transvasament de l'Ebre. Com s'han de sentir aquesta gent ara ? Quina sol·lució els podem donar ? cap ? No estic d'acord.

Actualment visc al Mas de Barberans, zona que s'hauria d'estar regant des de que Franco va construir el canal Xerta-Ulldecona. Mai ha baixat ni una gota d'aigua. Ara es va plantejar de fer una canalització aprofitant el canal per abastir d'aigua les finques que ho volgueren. Han sortit veus dient que ni una gota, que això seria un transvasament encobert per a la Comunitat Valenciana. Mentrestant nosaltres estem discutint, més amunt, per Saragossa s'està regant camps deserts i a nosaltres ens arriben nitrats, per no parlar de l'idea meravellosa de fer Las Vegas 2.